E |
n despertar aquell matí d’estiu, els seus ulls van veure la nuvolada grisenca i atemoridora després d’ un somni estrepitós. El dia clarejava marejat d’espurnes de sol i de gotes d’impaciència plujosa. Veritablement, aquell somni l’havia deixat esgotat de silencis amb ressò de paraules ocultes. Tanmateix, només desitjava saber la resposta a tanta quimera.
Va ser, aleshores, quan va fer ballar les branques dels arbres mentre contemplava el món des del seu tron. En aquell ball sense música, els ballarins començaren una dansa foragitada empesos per la força del seu senyor. Per fi, els seus dubtes s’havien allunyat i Èol va poder obrir l’odre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.